Estimar els animals vol dir atendre’ls i cuidar-los en totes les seves necessitats, igual que ho fem amb els nostres éssers estimats.

En general, tot i que no ens parlin, són capaços d’expressar-se mitjançant el llenguatge corporal. Si els estimem de veritat, hem d’estar preparats per entendre els seus senyals d’auxili.

S’ha de tenir en compte que alguns dels comportaments que ens semblen graciosos poden amagar algun trastorn important.

Que un gos intenti mossegar-se la cua en alguna ocasió és una acció que crida l’atenció, però molt de compte si ho fa de manera repetitiva. Hem d’estar molt atents per diferenciar entre un comportament puntual i quelcom que es produeix per algun dolor o per un trastorn físic o psíquic.

Si no estem segurs del per què d’alguns comportaments estranys del nostre gos, el millor que podem fer és portar-lo al veterinari per què l’examini i ens aclareixi els dubtes.

Com reconèixer quan un gos necessita ajuda?

A continuació t’expliquem diverses accions que realitzen els gossos quan necessiten ajuda.

1. Rascar-se reiteradament amb les potes de darrera

Els qui convivim amb un gos ens fa molta gràcia la postura que adopten quan es rasquen tan airosament amb les potes de darrera.
Com als humans, és normal que de tant en tant sentin alguna picor, però si es rasquen molt sovint pot haver-hi una causa que hem d’atendre com abans millor, com les berrugues o alguna infestació de puces o paparres.
Per esbrinar el veritable motiu de la picor i posar-li remei a temps, el més aconsellable és consultar-ho amb el veterinari.

2. Perseguir-se la cua obsessivament

Altres moments simpàtics que ens ofereixen els nostres peluts és quan els veiem donant voltes en cercle, intentant atrapar la seva pròpia cua.
Si ho fan simplement per curiositat, aquestes piruetes no tenen per què alarmar-nos. Si l’acció es repeteix de forma obsessiva, però, és probable que estiguem parlant d’estereotípies o conductes compulsives, és a dir de comportament fora de context, repetitius i sense funció ni finalitat aparents.
L’ansietat, l’estrès o l’avorriment poden ser els desencadenants d’aquestes conductes, igual que altres trastorns orgànics, com les fractures, la degeneració de les vèrtebres situades a l’inici d ela cua, o la dermatitis.
En aquests casos és indispensable acudir al veterinari per trobar un diagnòstic precís.

3. Acotar-se només amb les potes de davant

Conegut pels experts com play-bow o reverència, el gest d’acotar-se només amb les potes de davant i aixecant el cul, és típic del llenguatge caní durant el joc amb els seus congèneres.
Amb aquesta posició, els gossos solen indicar als seus companys l’inici o la continuació del joc. Però atenció, perquè en determinats contextos i de manera reiterada poden ser senyals de que alguna cosa no funciona del tot bé.
El nostre gos pot sentir-se indispost, amb malestar abdominal, o inclús patir una pancreatitis. La inflamació del pàncrees és una malaltia que pot afectar a altres òrgans, com el fetge o el ronyó, amb conseqüències molt greus i inclús letals.
Per això és vital que portem el nostre gos al veterinari quan veiem que insisteix en acotar-se només amb les potes davanteres, de manera insistent i sense que estigui jugant.

4. Arrossegar el cul pel terra

Tot i que pot semblar-nos una estampa còmica, si veus que el teu gos arrossega la part del darrera pel terra mentre camina sobre les seves potes de davant, posa’t en guàrdia.
En la majoria dels casos, els gossos refreguen el seu anus per terra, simplement, perquè acaben de defecar i desitgen eliminar els residus, però la mateixa conducta reiterada pot significar diversos trastorns.
Si a més el teu gos es llepa amb freqüència la zona anal, pot ser un símptoma d’inflamació o infecció dels seus sacs anals, trastorn que li provoca dolor i picor. Aquests saquets poden estar bloquejats i tenir abscessos.
Els sacs anals contenen un líquid lubricant del recte que facilita les deposicions. També utilitzen aquesta substància com a forma de comunicació entre congèneres.
Els problemes sorgeixen quan aquests sacs anals es bloquegen i els gossos no poden segregar el líquid per si sols.
Davant aquesta situació es recomana anar de seguida al veterinari per què alliberi el líquid contingut als sacs i prescrigui el tractament convenient.

5. Fregar-se la cara amb molta freqüència

A vegades els gossos refreguen la seva cara amb la catifa o altres objectes, simplement per plaer o joc.
No obstant, si el pelut realitza un fregament desmesurat i habitual contra tot el que es troba al seu pas, ho hem d’interpretar com una petició d’auxili.
Els fregaments insistents poden relacionar-se amb un infecció ocular o auditiva que li provoca picor. També és possible que tingui algun residu incrustat a la boca o entre les dents i tracti d’expulsar-lo.
En els casos que es vegi clarament que el gos es refrega la cara, fora d’un context de diversió o joc, s’ha de consultar el trastorn amb el veterinari.

6. Llepar-se o rascar-se més del normal

Si el teu gos es passa el dia llepant-se o rascant-se com si no hi hagués demà, podria estar patint alguna malaltia de la pell, com la dermatitis atòpica canina, una malaltia inflamatòria, que sorgeix com a conseqüència de la hipersensibilitat a determinats al·lèrgens, ambientals o alimentaris.
El remei a les picors dels teu gos vindrà de la ma d’un bon examen al·lergològic per part del veterinari, i el seu posterior tractament.

7. Moure’s a batzegades

Tots sabem que als gossos els falta temps per córrer, saltar i enjogassar-se. Són àgils per naturalesa.
Per això davant un panorama en el que un gos es mostra apurat, no només per córrer i saltar sinó inclús per asseure’s o aixecar-se, és probable que ens estigui comunicant un dolor persistent.
En aquests casos hem de portar-lo al veterinari per què avaluï la causa de la seva inactivitat, que generalment apunta a una possible inflamació d’alguna articulació del seu cos.
El veterinari podrà diagnosticar el trastorn mitjançant radiografies per recomanar el tractament adequat.

8. Beure i orinar exageradament

Un gos ben atès ha de tenir sempre un bol amb aigua neta i fresca a la seva disposició. Així evitarem que es deshidrati, sobretot en èpoques caloroses.
Però una cosa és beure i una altra és fer-ho amb una freqüència desmesurada. En aquests casos és natural que el gos orini també més de l’habitual.
Si a aquests senyals hi afegim apatia, pèrdua de pes i dolor abdominal, és probable que el gos pateixi diabetis.
Per a realitzar un diagnòstic precís, la visita mèdica és essencial. Segurament el veterinari demanarà una analítica i, segons els resultats, prescriurà el tractament convenient.

9. Queixar-se o plorar a l’orinar
Gemegar, plorar, llepar-se l’àrea genital... tots aquests senyals solen ser simptomàtiques d’alguna malaltia del tracte urinari.
En aquests casos, la visita al veterinari és imprescindible, ja que aquestes afeccions poden arribar a ser molt greus si no es detecten i tracten a temps.

10. Cansar-se fàcilment i tossir

Un altre senyal que no hem de passar per alt és quan un gos comença a reduir la seva activitat quotidiana, es cansa amb facilitat i tus de manera insistent.
Davant aquestes conductes, la visita al veterinari és obligada, per descartar o confirmar, entre altres patologies, alguna malaltia cardíaca.

La salut dels nostres gossos i el coneixement

Estimem als nostres gossos quan en tenim cura a través de l’alimentació, vetllant pel seu benestar físic i anímic. No hem d’oblidar, però, que l’amor es demostra també mitjançant l’empatia i el coneixement.
Recorda que la informació és una de les claus amb les que comptem per prevenir i detectar els trastorn habituals dels nostres animals.
Mentre millor sapiguem interpretar els senyals que ens llancen els nostres peluts, millor atesos, sans i feliços estaran.