És indubtable que els gossos s’han convertit en uns grans amics i aliats dels humans. L’inici de l’amistat entre gos i home es remunta uns 30.000 anys en el temps.
Avui, els qui gaudim de la companyia d’un gos sabem l’afecte i fidelitat que ens ofereixen. Amb amor incondicional, s’adapten de bon grat a la personalitat i hàbits dels seus cuidadors.
Com que són éssers intel·ligents i empàtics, arriben a comprendre’ns inclús millor que certes persones. Un gos pot saber si estem tristos o alegres o si hi ha alguna cosa que ens preocupa tan sols amb mirar-nos. Tot això es dona quan el vincle entre gos i humà és fort.
Tot i així, els gossos perceben que els humans a vegades ens comportem d’una manera que els confon totalment. Segurament ho fem amb tota la bona fe del món, però els resultats poden ser inquietants per als nostres peluts.
Ells es mereixen el millor, per això en aquest article et desvetllarem certes conductes humanes que els inquieten i, alhora, et donarem alguns consells útils per evitar-ho.
COMPORTAMENTS HUMANS QUE CONFONEN ALS GOSSOS
- Mirar-los fixament als ulls
Per als humans, el fet de mirar-nos als ulls mentre parlem és una potent senyal de confiança. Forma part del nostre llenguatge no verbal i ens comunica sentiments d’una manera intensa i verdadera.
En això els nostres gossos difereixen. Si els humans entenem el contacte visual com a senyal d’afecte i respecte, no passa el mateix amb els peluts. Amb els gossos hem d’actuar amb precaució, ja que alguns poden interpretar malament les nostres intencions quan els mirem intensament.
Si el gos no ens coneix suficientment, és possible que entengui la mirada com un gest d’amenaça o domini. Per evitar qualsevol problema, s’aconsella no mirar fixament a un gos amb el que no tinguem suficient confiança.
- Acaricia’ls-hi la cara
T’incomodaria que algú amb qui no tens suficient confiança t’acariciés la cara? Doncs als nostres amics peluts els hi passa el mateix. Una altra cosa són les carícies que rebem dels nostres éssers estimats, ja siguin familiars o amics.
En general, els gossos senten les carícies a la cara com una invasió del seu espai personal. Probablement i tot i que no els hi apassionin, sí que acceptaran les carícies i amorosies dels humans pels qui sense verdader afecte.
De totes maneres, abans d’acariciar-los, s’ha d’anar amb compte i tenir tacte, observant el seu comportament per saber si les carícies són ben rebudes o no.
- Disfressar-los
Hi ha persones que pensen que disfressar els seus gossos és una cosa divertida i molt graciosa. Molts aprofiten per fer-los-hi fotos, que després ensenyaran als amics i familiars, o compartiran a les xarxes socials.
Haurien de pregunta’ls-hi als gossos si realment es diverteixen quan es veuen embotits en uns vestits i accessoris estranys, que no necessiten per res. A més, poden sentir-se incòmodes i estressats, al notar que envaïm el seu espai personal.
Els humans podem gaudir disfressant-nos perquè ens identifiquem amb un determinat personatge. Però els gossos, de moment, no tenen ni la capacitat ni les ganes d’interpretar cap personatge fictici o real.
- Fer-los-hi abraçades no desitjades
Tot i la proximitat emocional que sol haver-hi entre els gossos i els seus companys humans, el cert és que encara existeix un abisme en quant a la manera d’entendre un gest tan quotidià com una abraçada.
Si per nosaltres és, juntament amb els petons, la manera per excel·lència de demostrar afecte, pels nostres gossos el sentit és molt diferent. Igual que quan acariciem la seva cara, els gossos senten envaït el seu espai amb les abraçades. I així passa inclús quan les abraçades venen dels seus humans més estimats.
Es necessita ser bon observador per saber què sent el nostre gos quan l’acariciem. És evident que si ens defuig ens està dient que no li agrada. Hem de tenir molta precaució, sobretot amb gossos desconeguts, ja que poden arribar a mostrar el seu disgust d’una manera força hostil.
Per respectar-los i protegir la nostra integritat física, el millor és tenir sentit comú i no forçar unes carícies que no són ben rebudes.
- Parla’ls-hi sense parar
La convivència diària amb un gos i l’immens afecte que arribem a sentir per ell poden fer-nos creure que realment comprèn tot el que li diem. I de fet està clar que entenen moltes de les nostres paraules. La mostra la tenim en el fet que reconeixen les nostres indicacions i obeeixen les ordres que els hi donem.
Però tampoc podem creure que els nostres gossos tenen una ment humana, capaç d’entendre tot el que els hi diem. És cert que quan pronunciem certes paraules com “passeig” comencen a moure la cua com bojos perquè saben que és l’hora de sortir al carrer. Però d’aquí a comprendre una conversa com la que es produeix entre humans hi ha molta diferència.
Parla’ls-hi està bé, però no ho fem com si es tractés del nostre millor amic humà. Als peluts no els hi fa falta parlar, i encara menys que els hi parlem sense parar. La seva grandesa resideix precisament en el fort vincle que mantenen amb les persones.
Els gossos són capaços d’expressar-nos de manera gestual les seves inquietuds i així mateix comprendre el llenguatge corporal dels humans. Per conèixer el que pensem i sentim, als nostres gossos els hi sobren les paraules.
A TALL DE CONCLUSIÓ
En aquest article hem abordat cinc exemples de conductes humanes que confonen als nostres gossos, però n’hi ha molts més.
Segur que més d’un lector s’ha sentit identificat amb algun d’aquests comportaments o amb més d’un.
Això és normal, perquè els gossos no venen amb un llibre d’instruccions sota la pota i, sovint, hem d’anar informant-nos per reconduir el nostre comportament i comunicació cap a ells.
L’important és entendre que són éssers singulars que necessiten no només afecte, sinó també comprensió i respecte. Estimar-los és evitar les conductes que els confonen i els fan sentit incòmodes, per tenir al nostre costat uns companys peluts el més feliços possible.