Qualsevol mitjà sembla bo avui en dia per difondre una sèrie de rumors sobre els gats. Així, al carrer, als parcs, a les xarxes socials, etc., ens topem freqüentment amb mites que, com a tals, els hi manquen fonament.
Els “experts” en rumors ens diran que els gats sempre cauen dempeus, que les gates han de parir almenys una vegada a la vida, o que els gossos i gats no poden conviure en pau.
Avui repassarem algunes de les afirmacions falses més conegudes per comentar-les i intentar desmentir-les.
DESMUNTANT FALSOS MITES
El nostre objectiu és fer justícia a la verdadera naturalesa dels felins i veure’ls com realment són, ni més ni menys.
- ELS GATS NEGRES PORTEN MALA SORT
Aquesta afirmació és totalment falsa i entendràs el perquè de la mentida després de llegir les següents pinzellades històriques. Tot i que els gats es compten entre els animals de companyia més populars i apreciats pels humans, als de color negre la llegenda els va penjar durant molt de temps l’etiqueta de la mala sort.
Adorats a l’Antic Egipte i apreciats pels grecs, el seu prestigi va anar canviant de rumb cap a l’Edat Mitjana, amb la caça de bruixes i la pesta negra.
A finals del segle XII s’inicià la primera inquisició al sud de França, amb l’objectiu de combatre l’heretgia i la bruixeria. Les dones que no seguien el dogma se les va considerar bruixes. En aquest temps també els gats se’ls va començar a considerar sospitosos. Aviat va començar a córrer la llegenda de que els gats eren bruixes encobertes.
Al segle XIII, el papa Gregori IX escrivia que els gats i el diable estaven associats, pensament que fa anar calant entre la població que, poc a poc, va anar exterminant els gats.
Aquest prejudici es va afermar al segle XIV, quan se’ls va relacionar amb l’origen de l’epidèmia, que per aquells temps causava estralls al continent europeu.
Afortunadament, cap al segle XVII, els gats van començar a reconquerir el prestigi perdut.
A l’actualitat existeixen zones on s’associa a la bona sort els gats de color negre. Els escocesos creuen que tenir un gat negre a la llar és sinònim de sort; els japonesos consideren que la seva influència és positiva i els aconsellen a les dones, com una espècie d’amulet per trobar sort en l’amor.
Els qui conviuen amb un gat negre ens expliquen que la seva experiència no té res a veure amb falses llegendes i que aquest animals proporcionen un munt de grates i entranyables experiències.
- ELS GATS SÓN ESQUERPS
Aquest és un prejudici tan estès com fals i n’explicarem les raons.
No podem comparar la manera de ser dels gats amb els gossos, per exemple, i pretendre que es comportin igual, quan els seus gens i la seva herència són totalment diferents.
No oblidem que els gats encara conserven l’instint salvatge dels seus antecessors i, com a tals, els encanta sentir-se lliures, olorar-ho tot i comportar-se com autèntics caçadors. I com tot bon caçador el seu territori és sagrat i el marcarà i defensarà davant dels intrusos que s’atreveixin a ocupar-lo.
És cert que els gats poden semblar-nos sovint esquius, però aquesta conducta no és conseqüència d’una concepció jeràrquica diferent a la dels gossos o inclús a la dels humans.
Per al gos, l’humà és el seu cap sempre; per al gat, alguns cops el cap és ell i altres poden ser-ho els seus companys humans. La jerarquia dels gats és, per tant, relativa, i dependrà del lloc, moment i situació. Un gat pot mantenir la posició de líder al matí i deixar que un altre agafi el relleu a la tarda.
És curiós però que fins fa poc no es considerava un gos com una espècie social. És a dir, es creia que no formava una relació estable com la que tenen els gossos amb els seus cuidadors.
En l’actualitat es defensa la idea que els gats, especialment els domèstics, poden incloure’s en els grups d’animals capaços d’establir jerarquies similars a les espècies socials.
El nostre gat vindrà quan ho desitgi, però oblidem-nos de tenir-lo a la nostra disposició les 24 hores del dia, perquè aquesta no és la seva naturalesa. Tot això no vol dir que els nostres gats no siguin capaços de retornar-nos de sobres tot l’afecte que els hi donem.
- ELS GATS SÓN TRAÏDORS
Qui digui que un gat és traïdor l’està jutjant des de la seva pròpia perspectiva d’humà, que no té res a veure amb la idiosincràsia del felí. Les pretensions dels gats no van pels camins de la traïció. És una cosa que no té res a veure amb la seva naturalesa.
Els gats són animals que s’ha intentat domesticar, però que encara conserven les característiques pròpies del caçador solitari. Però que sigui solitari no vol dir que no pugui ser sociable. El seu instint caçador i la seva inclinació per defensar el seu espai propi el porten a evitar el contacte amb altres animals o humans desconeguts per ell.
El gat no és traïdor, simplement desconfia dels qui poden prendre-li alguna de les seves “preses” ja que, tot i ser domèstic, conserva el seu imaginari salvatge.
- LES GATES HAN DE PARIR ALMENYS UN COP A LA VIDA
Potser pensant que així se’ls hi fa un favor, hi ha qui encara creu que les gates, per ser felices, han de parir almenys una vegada a la vida.
Possiblement fora bo si visquessin en un hàbitat on regnés l’harmonia i es produís un control natural de la població felina. Però avui en dia i donades les circumstàncies, l’afirmació inicial és un dels tants mites falsos que pul·lulen arreu.
Per sentir-se millor una gata no ha de parir necessàriament. Al contrari, viurà millor si l’esterilitzem, ja que amb ell la protegirem de tumors de mama o d’úter; evitarem el marcatge a casa, les escapades per trobar un mascle de carrer que pugui deixar-la prenyada, les infeccions i els miols desbocats.
La realitat és que avui en dia hi ha multitud de colònies de gats de carrer que viuen en pèssimes condicions i amb la possibilitat de transmetre diverses malalties, algunes d’elles de conseqüències molt greus.
Per aquesta raó i moltes més les veterinaris sempre aconsellen l’esterilització de les gates abans de l’any d’edat.
- ELS GATS PODEN I HAN DE BEURE LLET DE VACA
Tot i que en els dibuixos animats haguem vist infinitat de seqüències en les que els adorables gatets s’alimentaven pràcticament només de llet, aquí ens topem amb una altra creença errònia.
Qui defensa donar llet a tots els gats, per descomptat ignora que molts d’aquests animals són intolerants a la lactosa. En aquests casos, la llet i altres derivats làctics poden convertir-se en un tòxic i ocasiona’ls-hi trastorns gastrointestinals.
En general, als gats adults els hi manca la lactasa, un enzim que és el responsable de degradar la lactosa continguda a la llet per facilitar-ne la seva digestió. El mateix que passa amb els bebès humans, els gatets posseeixen l’enzim mentre són lactants però, alguns, el van perdent després del deslletament.
Només hem de recordar que els gats són animals carnívors i que la llet està indicada especialment en l’etapa de lactància, quan el seu aliment principal és la llet i no la carn.
- ELS GATS SEMPRE CAUEN DEMPEUS
No sempre poden caure dempeus ni sortir il·lesos d’una caiguda.
Els gats són molt flexibles i compten amb el reflex del redreçament, que desenvolupen a partir de les tres setmanes de vida. A una determinada alçada solen adoptar la postura adequada per esmorteir l’impacte i caure dempeus.
A menor alçada, tenen menys temps de girar-se sobre ells mateixos per aterrar de quatre potes. Curiosament, en aquests casos solen patir més mals que en accidents de major altura.
De totes maneres, tot i que caiguin dempeus, i sigui quina sigui l’alçada, els gats poden lesionar-se.
- GATS I GOSSOS NO PODEN VIURE JUNTS
“Com gos i gat” és l’expressió que sol dir-se quan dos individus es porten malament i que, al nostre parer, li manca fonament.
Segur que hi haurà gats i gossos incompatibles, igual que passa entre algunes persones, però també n’hi ha dels es fan companyia i són grans amics de jocs i trapelleries. En tot això hi té molt a veure l’educació que han rebut els animals.
Un gat que ha sigut socialitzat des de cadell i ha après a conviure amb un gos, el veurà com part de la seva família i no tindrà cap problema per acceptar-lo.
També es rumoreja que els gats provoquen asma, no són fidels, no poden conviure amb dones embarassades, suposen un perill pels bebès, no necessiten vacunes ni cures, tenen set vides, sempre que mouen la cua és perquè estan feliços, esgarrapen tot el que es posa en el seu camí, veuen perfectament en la foscor… en definitiva, falses creences que només amb matisos s’acosten a la realitat dels nostres gats.
Per sortir de dubtes, el millor és tenir un gat a casa i descobrir en primera persona la seva verdadera idiosincràsia. Amb aquesta experiència, molts dels mites citats cauran pel seu propi pes.
Gaudeix del teu gat, sense prejudicis però amb coneixement!