Mites sobre l’alimentació dels gossos

La propagació de certes creences sense fonament mitjançant el boca a boca ha influït durant molt de temps en la manera d’alimentar els animals. També les interpretacions desencertades sobre alguns estudis científics han avivat les falses creences sobre l’alimentació canina.

Són llegendes que, no se sap com, moltes persones segueixen sense parar-se a pensar si són o no certes. Com que el millor és curar-se en salut, davant la sospita de que hi hagi alguna cosa que puguem estar fent malament, el millor és acudir a la consulta del veterinari per tal que ens aclareixi els dubtes.

En aquest post t’ajudarem a detectar i desterrar alguns dels mites més comuns que encara persisteixen sobre l’alimentació dels gossos.

7 MITES SOBRE L’ALIMENTACIÓ CANINA

Pren nota sobre aquests set mites que encara són presents al subconscient col·lectiu i que, per el bé dels nostres peluts, hem d’aclarir.

  1. Els olis vegetals i l’ou cru ajuden als gossos a mantenir el pèl brillant

Si algun cop algú et diu que li donis al teu gos un ou cru i una cullerada d’oli d’oliva diaris perquè el seu pèl guanyi brillantor, pensa que és una veritat a mitges.

És cert que el rovell d’ou cru és ric en vitamines, minerals i proteïnes, i pot ajudar a millorar l’aspecte del pelatge caní, però també és veritat que la clara conté un enzim, anomenat avidina, que en grans quantitats interfereix en l’absorció de la biotina (una vitamina essencial per l’organisme).

El pelatge brillant del gos s’assegura, sobretot, amb una dieta equilibrada i rica en proteïna animal de qualitat i que contingui àcids grassos omega 3 i 6; sense oblidar raspallar-lo regularment i banyar-lo quan convingui, depenent de la raça de l’entorn en el que visqui.

  1. La llet és bona pels gossos després de desmamar-los

És natural que als cadells els hi agradi la llet i que, passat el desmamament, pensem que els hi hem de continuar donant al seu bol. Però la llet de continuació, que vindria a ser la llet de vaca, no és recomanable per als gossos joves i adults, ja que en aquestes fases ja no compten amb l’enzim lactasa, capaç de degradar la lactosa per ser digerida.

Per tant, s’ha d’evitar la llet si volem protegir-los de diversos trastorns digestius, tals com flatulències, vòmits i diarrea.

Si desitges hidratar algun aliment apte per al teu gos jove, com unes croquetes de pinso, no ho facis remullant-les amb llet sinó amb aigua; així tindran totes les seves propietats i seran més digestibles.

  1. El llevat de cervesa repel·leix les puces

¿Barrejar llevat amb el pinso del nostre gos ajuda a repel·lir les puces? Aquest és un altre dels mites que encara persisteixen relacionats amb l’alimentació canina.

La creença arrenca de diversos estudis en els que es va voler demostrar que la tiamina o vitamina B1, present en el llevat i administrades per via oral, suposaven un eficaç repel·lent contra certs paràsits externs, com per exemple les puces. Però aquells experiments no tenien el rigor i controls necessaris. Més recentment, amb les condicions adequades, es va comprovar la ineficàcia del llevat de cervesa per combatre les puces i altres paràsits externs.

Per sort, l’administració del llevat via oral no suposa cap perjudici pels gossos, ja que l’excés de vitamina B1 és hidrosoluble i es pot eliminar a través de l’orina.

  1. Els gossos poden menjar el mateix que els humans

Els gossos no haurien de menjar tot el que mengem els humans, perquè tenen un sistema digestiu diferent al nostre. Ni els seus costums i ni les seves necessitats són iguals als de les persones i no necessiten les mateixes quantitats de vitamines o de minerals.

Tenen un intestí més curt, raó per la qual no són capaços de digerir correctament molts dels ingredients, condiments i aliments que nosaltres consumim. Per aquestes circumstàncies físiques són essencialment carnívors i, a la vegada, poden ingerir un percentatge menor de vegetals.

Tot això no vol dir que no puguem donar-li al nostre gos un aliment en concret en algun moment puntual. En aquest cas s’ha de controlar l’excés de sals i sucres, que són molt perjudicials pel sistema digestiu caní, per la seva dificultat per metabolitzar-los.

Per no donar al teu gos cap aliment que el perjudiqui, és bona idea demanar-li al veterinari una llista de les substàncies vetades i una altra dels aliments recomanables.

  1. S’ha d’anar variant l’alimentació dels gossos

Per defecte els gossos no necessiten canviar la seva alimentació per estar ben nodrits.

Al contrari, l’ideal per a la salut del seu sistema digestiu és poder prendre diàriament la dieta recomanada pel veterinari, d’acord amb l’edat, raça, pes i circumstàncies físiques i ambientals.

I és que els gossos no tenen la capacitat que tenim els humans d’adaptar-nos als continus canvis de dieta. A diferència de les persones, els gossos posseeixen una flora bacteriana limitada, i això fa que els canvis bruscos puguin origina’ls-hi diversos trastorns, com diarrea, vòmits o flatulències.

Les variacions aconsellades per nutricionistes acostumen a coincidir amb les diferents etapes de la vida canina i solen fer-se de manera progressiva i controlada.

  1. És aconsellable afegir carn al pinso diari dels gossos

Aquest mite és fals, ja que l’únic que has d’afegir al pinso diari del teu gos és tendresa, un ingredient que sempre es posa bé.

Hi ha qui afegeix un suplement de carn a la dieta habitual del gos pensant que així estarà millor nodrit, però l’únic que s’aconsegueix és desequilibrar-la i posar en risc la salut de l’animal. Aquest hàbit no té cap sentit, ja que els aliments de qualitat estan elaborats amb tots els ingredients que necessiten els nostres animals i en les seves mesures adequades.

El que no ha de faltar-li al teu gos és el seu bol d’aigua fresca i neta juntament amb el seu recipient d’aliment.

  1. No hem de privar als gossos de llaminadures

Fals, per descomptat, ja que sí que s’han de limitar les llaminadures que els hi donem als nostres gossos. Oi que als nostres fills no els hi donem totes les llaminadures que ens demanen?

Durant l’entrenament, clar que és bo recompensar-los amb premis, però aquest tipus d’aliment ha de ser sempre esporàdic i controlat. Oferir-los-hi masses recompenses por arribar a desequilibrar la seva dieta i afavorir l’aparició de trastorns digestius.

Per altra banda, si els hi donem als nostres peluts un excés de llaminadures, és possible que al final deixin de veure-les com un al·licient per obeir les ordres bàsiques de comportament.

En general, es recomana no dona’ls-hi més de tres o quatre llaminadures al dia, o que aquestes no representin més del 10% de la ingesta total de calories.

Pinso de qualitat, moixaines i afecte.

El que no és en cap cas un mite és que els gossos necessiten una sèrie de cures que asseguren un correcte desenvolupament i una bona salut. Per això és necessari fugir de rumors i confirmar o desmentir amb els nostre veterinari tots els dubtes que tenim sobre els nostres animals.

El que hem de tenir present sempre és que si donem al nostre gos un aliment complet i equilibrat, d’alta qualitat i adequat a les seves característiques, no és obligatori afegir-li res més que cures i afecte.