L'empresa familiar dedicada a la salut i el benestar animal va veure multiplicada per quatre la venta online durant els primers dies de l’Estat d’Alarma i, en la seva aposta per recolzar el negoci local, va crear un sistema per compartir el benefici amb el punt de venda habitual. Parlem amb Josep Fortunet, Responsable de comunicació de Gosbi Pet Food S.A., sobre la iniciativa #ComerçLocalEsVital.

En què consisteix aquesta iniciativa i de quina manera s’està implicant Gosbi en ella?

Respon a la voluntat de defensar el comerç local en un moment crític que l’ha situat al llindar de l’extinció. L’auge del comerç online i el tancament obligat per la pandèmia han format la tempesta perfecta a la que serà difícil sobreviure, molts comerços no tardaran a baixar la persiana per sempre. La implicació de Gosbi en la defensa d’aquest model comercial és integral. Des de l’inici de la nostra activitat i fins a dia d’avui mai hem venut els nostres productes a supermercats ni als gegants del comerç online, sinó a botigues per mascotes i clíniques veterinàries. Són els nostres companys de viatge i no els deixarem de banda ara que necessiten ajuda.

Fomenten el consum local i estan ajudant al petit comerç, però a la vegada tenen una e-commerce completíssima. ¿Són compatibles ambdós canals de venda?

El comerç digital és una realitat que està aquí per quedar-se, té uns avantatges per al consumidor que el converteixen en imprescindible, però l’escenari actual dominat per gegants del comerç online presenta un gran perill. Paguen menys impostos i pateixen d’un model de negoci basat en el treball precari per poder oferir millors preus. El nostre model de omnicanalitat es basa en posar el producte a disposició de tots, afavorint la venda a les botigues físiques, però donant una opció a aquells que no tenen a prop un punt de venda o necessiten un lliurament a domicili.

Cap a on creuen que evolucionarà el futur del comerç?

Si les autoritats no són capaces de parar els peus als gegants digitals el futur del comerç estarà marcat per la precarietat laboral i la pèrdua d’opcions. El consumidor potser no se n’adona, però ens estan aplicant la llei de l’embut. Per un cantó tenim milions de consumidors, per l’altre milers de productors i, entremig, només unes poques cadenes de distribució i grans plataformes de venda online que marquen les regles del joc. Tenim una gran oportunitat per evitar aquest atzucac si establim una aliança entre el petit comerç i els productors. De fet, estem al mateix costat de l’embut i hem de cooperar. Val la pena reflexionar sobre el futur que volem i actuar en conseqüència. Del fruit d’aquesta reflexió neix el nostre activisme en defensa del comerç local.

Com es concreta la seva proposta per defensar aquest model de comerç?

El comerç de proximitat s’enfronta a una crisi que pot enfonsar-lo si no compta amb una nova fórmula per atraure i fidelitzar els clients. En un context tan competitiu, el comerç local pot sobreviure gràcies als seus dos actius més preuats: els clients fidels i els productes exclusius i diferencials. I en els productors està la clau. Es necessiten empreses valentes que apostin pel comerç tradicional com a canal de distribució i que valorin els seus poder de recomanació i experiència en el tracte amb el client, sent aquest el seu gran valor afegit. S’ha de donar protagonisme a les marques que han sigut capaces de trobar solucions innovadores per vendre els seus productes online sense la necessitat de recórrer als grans gegants digitals. Aquí es presenta una gran oportunitat, tant per productors com per comerços, de beneficiar-se junts d’aquest model de digitalització. Confiem de tal manera en aquesta idea que li donarem forma concreta sota les sigles UP&RAN, una aliança entre productors i comerç minorista units per la recomanació i la exclusivitat de distribució, que més que digitalitzar el model tradicional, el seu objectiu és ajudar-lo a reinventar-se sense excloure ningú. És a dir, millorant les seves capacitats logístiques i oferint noves eines que complementen el que millor saben fer, assessorar als seus clients en les eleccions de compra.

Com valora el paper dels organismes públics en la defensa del petit comerç?

Sincerament crec que l’estat està maltractant al petit comerç i que més enllà d’alguna campanya de promoció no es pot esperar gran cosa de part seva. No es tracta de reclamar ajudes econòmiques, el dèficit i el deute públic ja són suficientment enormes, sinó de que siguin capaços d’establir polítiques valentes contra els abusos dels gegants digitals per què no continuï creixent la desigualtat econòmica. S’ha de valorar el perjudici col·lectiu en el que està basat el seu model de negoci, caracteritzat per l’elusió d’impostos optimitzant fiscalment la ubicació de les seves societats. Els impostos que no paguen són la precarietat dels nostres hospitals, que sens dubte ha sigut una de les claus que ha convertit la pandèmia en una tragèdia nacional. I aquí la trista paradoxa: que hagin sigut aquestes empreses les grans beneficiades per la situació generada pel confinament, augmentant espectacularment les seves quotes de mercat.

Per què consideren tan necessari aquest tipus de comerç?

Per mantenir les ciutats vives, segures i amables. Comprar en botigues locals és quasi un compromís cívic ja que constitueixen un element essencial en l’equilibri d’un municipi. Els diners gastats en aquestes botigues contribueixen a la prosperitat econòmica del nostre entorn més pròxim. Com a consumidors hem de ser conscients del poder generador de riquesa que té cada una de les nostres compres. I utilitzar aquest poder per millorar el nostre territori. I si a més gaudim d’una atenció personalitzada i de productes de qualitat, veurem que val la pena comprar a peu de carrer.

A més de la iniciativa #ComerçLocalEsVital, estan contribuint amb les protectores d’animals. Com va sorgir la possibilitat d’ajudar?

Quan va començar l’Estat d’Alarma la situació era dramàtica, el confinament impedia als voluntaris arribar fins les protectores i aquestes van patir un gran descens en les aportacions d’aliment que solien rebre fins abans de la crisis sanitària. Conscients de la gravetat del problema vam activar de forma urgent un repartiment de 70.000 quilos d’aliment entre més de 230 protectores de tot Espanya, el que representa 280.000 racions per alimentar a 10.000 gossos durant un mes. Sentim admiració per les persones que formen les protectores, per la gran feina que realitzen oferint la oportunitat als animals abandonats de trobar una nova família. Per això volem seguir estant a prop i ajudar a aquests herois en un moment tan delicat com el que hem viscut.