S’anomenen erugues processionàries del pi i és molt probable que alguna vegada les hàgiu trobat movent-se pel terra d’una pineda en un camí en cavalcades de desenes d’exemplars. Aquest espectacle natural no només crida l’atenció dels humans; també la dels gossos. Els més curiosos poden perdre la vida en l’intent de saber quin gust tenen aquests graciosos cucs.

Les erugues sempre hi són, però en aquesta època es creuen amb els humans i les seves mascotes. Al començament de primavera, la pujada de les temperatures provoca el reflex d’enterrament. Les erugues baixen dels nius (aquelles boles blanques en els pins) i recorren el sòl a la recerca d’un lloc en el qual enterrar-se per fer les crisàlides i trencar-les al juliol ja convertides en papallones. Es mouen en línia en una processó (d’aquí el seu nom) encapçalada per una femella i en aquest moment serien una presa facilíssima per als depredadors si no fossin verinoses.

Aquí comença el problema per als gossos (o per a qualsevol que les toqui, inclosos els humans). Les erugues estan cobertes d’uns pèls urticants amb una toxina que resulta devastadora per als cans que posen el seu morro sobre elles. A la clínica veterinària Canilles de Madrid asseguren que aquest any s’han trobat amb un augment dels casos. Tracten un gos al dia. Tot comença amb el gos gratant-se la boca, com si volgués arrencar-se una mica de la llengua amb les arpes i salivant profusament. En aquest moment, val més córrer cap a una clínica veterinària. “Poden arribar a morir”, explica el veterinari Juan Luis Segado.

L’eruga produeix diverses lesions als gossos. El quadre té bastant a veure amb un xoc al·lèrgic. S’inflama la llengua, la boca, l’esòfag i l’estómac. Arribat un punt, el gos no pot respirar i mor. En la majoria dels casos, no succeeix perquè intervé un veterinari, però la llengua dels animals que hagin llepat una eruga es necrosa. Alguns perden gairebé tot l’òrgan.

La recomanació dels veterinaris és córrer cap a una clínica quan es percebin els símptomes, tot i que abans se’ls pot rentar bé la boca amb aigua abundant per diluir l’efecte dels pèls urticants. Si el passeig és pel camp o està un lluny d’una clínica, els especialistes poden receptar un medicament en pastilles o en injecció que alguns amos porten damunt en previsió d’un accident, sobretot si passegen un d’aquests gossos que empassen i després pregunten.