A través de la història, la connexió entre els éssers humans i els animals ha estat una de les relacions més exclusives i duradores del món. Aquest llaç especial beneficia tant als éssers humans com als animals de companyia i va més enllà d'una simple companyonia. Les persones veuen els seus animals de companyia com a membres importants de la seva família: són amics, companys i protectors. Se'ls veu com a font d'amor, seguretat i alegria per als éssers humans i com a nexe per a la convivència en les comunitats.

Biològica, física, psicològica i socialment, l'home modern és similar a aquell home primitiu que va sincronitzar el seu ritme biològic amb la natura per pura supervivència. L'avanç industrial i tecnològic ha allunyat l'home del seu entorn vinculat a la naturalesa, produint un entorn de més aïllament i estrès. Possiblement aquest ancestral amic, l'animal, pot resultar un aliat que ajudi a restablir aquest equilibri i els estudis recents demostren descàrregues bioquímiques (principalment oxitocina i arginina vasopressina) en la creació dels lligams entre els éssers humans i els animals que protegeixen dels efectes debilitants de l'estrès a llarg termini. Encara falta molta feina d'investigació en aquesta àrea per revelar la base biològica de la relació home-animal.

Cada vegada més estudis científics proporcionen evidències interessants que els animals de companyia podrien promoure una millora en la salut física i psicològica dels seus custodis; incentivar el desenvolupament socioemocional dels nens; millorar l'aprenentatge a classe; millorar l'eficiència i la fidelització en el lloc de treball; facilitar estils de vides més actius i saludables; ajudar a mantenir o a millorar la funcionalitat de la gent gran i proporcionar un suport emocional en una àmplia sèrie de contextos en què la vida es torna desafiant.

Els animals de companyia de diferents espècies ja s'han instal·lat en gairebé la meitat de les llars espanyoles (48,7%) mentre que un terç de les llars posseeix almenys un gos. Aquesta tendència està pujant a causa de l'augment de la sensibilització cap als animals per part de les generacions més joves, però també per l'augment del segment de la població de gent gran que troba en l'animal de companyia una raó d'existir.

Malauradament, la integració de l'animal de companyia en la vida diària encara deixa molt a desitjar per les nombroses barreres socials i legals que el ciutadà troba a l'hora d'accedir amb la animal de companyia a diversos establiments, mitjans públics de transport, platges, parcs etc. o conviure en residències de gent gran o en albergs per a víctimes de violència de gènere.

Font: "L'animal de companyia en l'àmbit familiar i sociosanitari" Confederació Empresarial Veterinària Espanyola (CEVE)