Tots els animals tenen un sentit més desenvolupat que els altres. En el cas dels humans, depenem principalment de la vista pel nostre dia a dia. Tot i així, en el cas dels gossos és diferent. Com a éssers humans ens resulta impossible entendre el seu olfacte, ja que no podem entendre el món a través d’aquest sentit com ho fan ells. El seu món sensorial és impressionantment diferent del nostre, ja que són animals capaços de processar moltíssima informació mitjançant missatges químics.
És el sentit que més desenvolupat tenen, i això és degut als 300 milions de receptors olfactius de què disposen. Nosaltres, en canvi, tenim 6 milions, així com un teixit nasal 30 vegades més petit que el seu.
Però què vol dir que el seu sentit principal sigui l’olfacte?
Encara que ens costi imaginar, un gos concentra gran part de l’energia del cervell a processar i interpretar les olors. Això fa que es puguin orientar gràcies a tot allò que oloren, així com, ser capaços de detectar quin moment del dia és, segons la concentració de partícules a l’aire.
Perquè ens fem una idea, un gos pot olorar 10.000 vegades millor que nosaltres, o més.
Encara que els seus nassos no parlin literalment, sí que es comuniquen. Amb una simple esnifada, un nas caní pot interpretar una història sencera, sense paraules pel mig, utilitzant amins i àcids emesos per gossos com a base de la comunicació química.
Les aromes químiques comuniquen allò que a un gos li agrada menjar, serveixen per identificar el gènere i l’humor en què es troba l’altre gos. Poden obtenir informació general de l’altre, però per obtenir informació més detallada, hauran d’apropar-se de manera més personal, per això els gossos s’oloren la regió anal, ja que s’hi troben unes glàndules perianals carregades de feromones amb una olor única i característica de cada animal.
La fisiologia i el comportament de l’olfacte caní
El nas del gos ocupa un espai prominent al cap i té diverses funcions principals: respirar, detectar olors específiques, capturar petites partícules que poden ser perilloses per a la seva salut, escalfar i humitejar l’aire respirat, etc. Amb un disseny únic, el nas dels gossos els permet inhalar i exhalar alhora, i, de fet, inhalen constantment, en concret unes 10 vegades per segon, fet que els permet tenir un flux d’aire constant.
Tenen orificis davanters pels quals inhalen, mentre que els laterals són per exhalar. Els orificis davanters són independents l’un de l’altre, cosa que permet al gos determinar la profunditat de l’olor, i interpretar la distància a què es troba el rastre. Alguna cosa així com tenir un olfacte 3D.
Els gossos tenen nassos humits, per a ells aquesta humitat és molt important ja que així poden capturar millor les partícules aromàtiques. Tenint en compte que l’olfacte és el seu principal sentit, ens hem d’assegurar que el nostre gos està prou hidratat per garantir la humitat de la trufa.
Un òrgan singular: l’òrgan vomeronassal o òrgan de Jacobssen
Entre les moltes diferències que trobem entre el sentit de l’olfacte dels gossos i el nostre, hi ha l’òrgan de Jacobssen o vomeronassal. Aquest òrgan encarregat de detectar les feromones està situat a la punta del paladar.
De vegades t’has adonat que el teu gos s’atura a llepar orina i tot seguit comença a moure la mandíbula com si tremolés. El que passa és que amb la llengua està desplaçant el líquid cap a l’obertura d’aquest òrgan, situat just darrere dels incisius superiors centrals. A través d´aquest òrgan el nostre gos pot adquirir més informació a nivell hormonal de l´altre animal.
Aquest òrgan serveix com un sistema olfactiu secundari dissenyat específicament per a la comunicació química. Els nervis de l’òrgan de Jacobssen porten directament al cervell i són diferents dels altres nervis del nas, en el sentit que no responen a olors ordinàries. De fet, responen a essències que amb prou feines fan olor, així que, en altres paraules, aquest òrgan és capaç de detectar les olors “indetectables”. Això és especialment útil per a les funcions reproductores i amb altres animals del gènere oposat.
Tots els gossos tenen la mateixa capacitat?
A més d’una predisposició genètica, hi ha races amb més capacitat que d’altres a l’hora d’interpretar i reconèixer olors. També hi ha gossos amb atributs conductuals que els fa més propensos a tenir un olfacte millor, com ara la motivació, les ganes d’aprendre, la capacitat d’aprenentatge o la capacitat de treballar amb persones.
L’edat també hi juga un paper important, ja que amb els anys un gos pot perdre capacitat olfactiva. Tot i això, comparats amb els gossos més joves, els més grans tenen molta més memòria a llarg termini d’olors que els permet gestionar una informació olfactiva més complexa.
Pel que fa al sexe, s’ha comprovat que les cèl·lules olfactives de les femelles estan més actives que les dels mascles.
Quines capacitats els aporta el seu olfacte?
Gràcies al desenvolupament i les característiques del seu olfacte, els gossos poden captar no només informació present, sinó també informació passada sobre l’entorn, com, per exemple, qui ha passat per aquell lloc, i fa quant.
Aquesta xarxa complexa de barreges d’olors crea una imatge tridimensional del món que envolta el gos a través del temps, tenint un paper fonamental en mantenir activitats bàsiques com trobar menjar, reconèixer amenaces o trobar una parella reproductiva.
Quan un gos és nou en un territori, pot olorar un arbre i determinar quins altres gossos viuen al veïnat. Poden ensumar els pantalons d’un convidat i tenir una bona impressió d’on viu aquesta persona, i si té altres mascotes a casa.
El teu gos no necessita veure’t per poder-te identificar. Els humans tenim una essència innata única que ens diferencia entre altres éssers humans, així que quan ets a prop de casa, el teu gos segurament ho sabrà abans que ningú.
Tanmateix, també són capaços de detectar por o ansietat a través de l’olfacte. Quan estem estressats o espantats, segreguem hormones concretes com l’adrenalina, la qual pot ser detectada pels gossos, encara que nosaltres no l’olorem. També quan tenim ansietat s’incrementa el ritme cardíac i la pressió arterial que porta químics a la superfície de la pell on els gossos poden olorar-los amb més facilitat, així que si estàs malament, encara que aparentment ningú ho noti, segurament el teu millor amic sí que ho farà.
Un potencial per a explotar
Els humans hem aprofitat les capacitats dels nostres millors amics en la detecció de drogues, explosius i fins i tot diferents malalties com ara càncer, diabetis o malalties infeccioses. Tanmateix, els humans no coneixem encara el potencial de l’olfacte caní fins que no en tinguem una entesa total, que ens permeti ajustar les tècniques de cooperació humà-gos per obtenir els millors resultats. Per tant, l’ús de les capacitats de l’olfacte dels gossos encara està en la percepció i els aprenentatges humans, en comptes del sistema olfactiu del gos.
Farem un repàs sobre les aplicacions de l’olfacte dels gossos en activitats humanes:
Detecció de substàncies il·legals i perilloses
La principal funció dels gossos de treball de rastreig va relacionada amb la detecció de substàncies il·legals i perilloses. Els gossos entrenats per a aquesta matèria poden trobar des d’explosius fins a drogues il·legals com la cocaïna, heroïna, metamfetamines i marihuana.
Es considera que entrenar gossos és un mètode molt fiable, versàtil i econòmic ja que són més efectius que els instruments especialitzats, podent discriminar i localitzar essències objectiu i alhora ignorar totes les altres essències que puguin interferir.
Detecció d’essències biològiques
Els gossos també són capaços de detectar les essències biològiques de les persones, o el que és el mateix, tenen la capacitat d’identificar una persona específica entre altres persones, fins i tot quan l’olor està barrejat amb essències més potents.
A tall d’exemple, un gos pot identificar el pas d’una olor humana entre mig del centre d’una ciutat molt concorreguda després de 48 hores des del seu pas, amb una precisió del 77,5%.
Detecció d’altres éssers vius
Com poden detectar persones, també tenen la capacitat de detectar altres éssers vius, que pot ser de gran ajuda a l’hora d’identificar fauna invasora, o per al seguiment d’espècies en perill d’extinció.
Dins l’àmbit de l’agricultura, els gossos són capaços d’identificar partícules tòxiques als cultius en fases molt inicials de desenvolupament, cosa que pot ser de gran ajuda per evitar pèrdues més endavant.
Reconeixement de l’estat fisiològic per l’olfacte
Detecció de la fase del cicle reproductiu
Els gossos poden identificar millor que una prova de laboratori en quina fase exacta es troba la femella al seu cicle reproductiu gràcies a l’olor de les feromones desprès.
Reconeixement de l’estat emocional
També són capaços d’interpretar senyals químics que desprenen altres animals, inclosos els humans i identificar les emocions a través de l’olfacte. Això és perquè, segons les nostres emocions, desprenem una sèrie de composicions químiques que poden ser percebudes pel gos.
Detecció de malalties en humans i animals
També s’ha comprovat que els gossos entrenats poden detectar variacions a l’orina causades per malalties i certs patògens. Des de la previsió d’episodis hipoglucèmics en persones diabètiques, a identificar persones infectades amb malària a través de l’olor de la pell, així com la detecció de càncer a través de l’aire exhalat, orina, femta i mostres de teixit.
Conclusions
En general, les habilitats olfactives innates dels gossos els converteixen en detectors més sensibles que els millors instruments analítics fets pels humans. No obstant això, hi ha una sèrie d’aspectes que perjudiquen la credibilitat de les capacitats olfactives canines, i fan que estiguin constantment en dubte, i per tant, el seu ús no és tan comú com podríem esperar.
El principal problema d’una avaluació objectiva en detectors canins és que són éssers vius i estan en canvi constant, depenent tant de factors interns com de factors externs. Així doncs, són animals amb un increïble potencial que ens poden ajudar significativament, però segons quines tasques sempre és millor contrastar amb altres proves per estar més segurs.
Tenint en compte la diferència sensorial que tenim amb els nostres gossos, entendre que tenen una percepció totalment diferent de la nostra pot servir de gran ajuda a l’hora de comunicar-nos-hi i intentar entendre’ls. Hem de ser conscients que hi ha moltes coses que no són capaces de veure amb la vista, encara que sí que ho detectin a través de l’olfacte.
Encara ens queda moltíssim per arribar a estar a prop de comprendre què suposa el seu sentit de l’olfacte, però amb informació i aprenentatge, podem acostar-nos una mica més a la idea.