Els paràsits externs són petits hostes que s'allotgen a les diferents capes de la pell dels gossos. A més de ser molestos per a l'animal, poden provocar lesions de diferent gravetat, tant per una reacció al·lèrgica per part del gos, com per la transmissió de malalties de les que són potencials portadors, com ara la leishmaniosi o el cuc del cor. Normalment hi ha més presència d'aquests organismes a la primavera i l'estiu, ja que es donen les condicions idònies per a la seva proliferació. En fases primerenques, generalment causen picor i molèsties, però si això s'agreuja, poden comportar problemes més seriosos que poden comprometre la salut de l'animal.

Els principals paràsits externs que afecten els gossos són els àcars, puces, paparres, mosquits i flebòtoms.

Puces

Són insectes molt petits amb el cos aplanat de color marró o negre, que es mouen ràpidament pel cos de l'animal, i generalment es detecten per la brutícia que deixen al pelatge, fruit dels seus excrements. No obstant això, quan el gos és de color fosc, la seva detecció resulta més complicada. El clima càlid i humit afavoreix el desenvolupament de les puces que poden esdevenir un problema estacional o permanent segons el clima.

Les puces poden provocar irritacions i sensació de picor i malestar, fet que suposa que el gos s'estigui rascant contínuament, desencadenant infeccions cutànies. Els animals més joves o de mida petita que pateixen infestació de puces poden patir anèmia. Una infestació pot passar relativament ràpid, ja que cada puça pot posar entre 300 i 400 ous.

Poden transmetre malalties infeccioses i parasitàries a mascotes i en poques ocasions a persones. Els danys més habituals són picor i irritabilitat en l'animal, i si aquest és al·lèrgic produeixen DAPP (Dermatitis Al·lèrgica per Picadura de Puça), donant lloc a la inflamació a la pell, molta picor i caiguda dels cabells.

Paparres

Les paparres, a diferència de les puces que es desplacen per la pell, s'hi incrusten per alimentar-se de la sang de l'animal. La seva major gravetat és que són portadores de moltes malalties, algunes de les quals poden ser molt greus. Les més habituals són la malaltia de Lyme o la piroplaxmosi o babesia, malaltia que si no es tracta a temps pot ser mortal ja que els paràsits ataquen els glòbuls vermells de la sang, podent arribar a afectar els òrgans vitals.

Normalment apareixen i proliferen amb l'arribada de la calor i la humitat, condicions òptimes per al seu desenvolupament. Els agraden les orelles i el coll del gos, encara que es poden trobar a qualsevol lloc, i ubicar-les és relativament fàcil al tacte. Quan localitzem la paparra cal extreure-les correctament, ja que si no és així, pot quedar part de l'insecte dins la pell de l'animal, provocant infeccions. Per treure-les hi ha pinces especials, o si no es pot acudir al veterinari.

Àcars

Els àcars són paràsits microscòpics que s’estableixen sobre la pell del gos i poden provocar malalties com la sarna. Hi ha tres tipus d'àcar que afecten els gossos, un d'ells present a les orelles, i els altres dos a la pell, produint els dos tipus de sarna canina: la sarcòptica i la demodècica.

Aquest paràsit comporta irritació a la pell, pèrdua de pèl i crostes. Si la malaltia no es tracta, pot causar trastorns interns més greus.

L'àcar de la sarna sarcòptica, produeix la sarna i conseqüentment que el gos de rasqui de manera molt exagerada. Els àcars de la sarna demodècica no són tan contagiosos com els primers, però quan la població d’aquests organismes augmenta, produeix la malaltia de la sarna demodècica, que pot ser localitzada o generalitzada. Quan aquesta és localitzada pot alleujar-se de manera relativament fàcil, però, si és generalitzada és un problema més gran que pot acabar amb la mort de l'animal. Els primers símptomes són la pèrdua localitzada de pèl, i amb el temps això pot derivar en complicacions col·laterals com la infecció bacteriana de la pell o piodèrmia, donant peu a la inflamació de ganglis, supuració i mala olor.

També hi ha els àcars de les orelles, més similars a l'àcar de la sarna sarcòptica, i tal com indica el nom, estan localitzats a les orelles de l'animal. La presència d'aquests organismes comporta una picor intensa, que el gos intentarà alleujar amb rascades que poden acabar en lesions.

Flebòtoms i mosquits

Els mosquits són un altre dels paràsits externs que poden afectar els gossos. Foren la pell de l'animal per poder alimentar-se de la seva sang, i poden transmetre malalties als gossos, algunes tan greus com el cuc del cor. Els flebòtoms són molt més petits que els mosquits, però s'alimenten de la mateixa manera, i aquests són transmissors de la leishmaniosi.

Com evitar-los?

Tractament de paràsits externs

Com qualsevol tractament sempre ha de ser sota supervisió veterinària. Hi ha molts productes al mercat tant per evitar la presència i colonització de paràsits externs, així com molts tractaments de diferents formats i durada.

Una higiene correcta de l'animal, així com del seu entorn, també serà un factor determinant a l'hora de prevenir l'aparició i la proliferació d'aquests insectes. Això inclou les joguines, el llit i els llocs on sol anar a dormir. En general, es recomana una neteja en profunditat de tota la casa per assegurar-nos que eliminem tant els paràsits com les seves formes larvàries, que poden estar als racons més insospitats.

Per evitar els paràsits externs, hi ha diferents mètodes preventius, que sota recomanació veterinària poden ser determinants per evitar plagues als animals. Són de diferents formats i durada, i alguns són més efectius que altres.

Esprais repel·lents per a gossos

Els esprais antiparasitaris s'apliquen sobre el cos del gos, camuflant la seva olor i actuant com a repel·lent davant de paràsits externs i reduint la probabilitat de picada. Els esprais antiparasitaris han d'usar-se com a complement a altres mètodes més efectius.

Collarets antiparasitaris per a gossos

Els collarets antiparasitaris per a gossos es col·loquen al coll de l'animal, i alliberen substàncies antiparasitàries que actuen com a repel·lent d'àcars i insectes que s'alimenten de la sang. Tenen efecte de diversos mesos i la seva eficàcia depèn de la marca, per això sempre es recomana consultar al veterinari i deixar-se aconsellar per saber quin és el més indicat segons cada animal.

Pastilles antiparasitàries per a gossos

Les pastilles antiparasitàries són un mètode força invasiu ja que contenen unes substàncies que, després de ser ingerides, es distribueixen pel cos de l'animal fins a arribar a la pell. Aquestes substàncies són tòxiques per als paràsits que s'alimenten de la sang de l'animal, per la qual cosa un cop piquen l'animal no triguen a morir. El problema de les pastilles és que no eviten la picada, i només redueix la possibilitat de la transmissió de malalties, per la qual cosa es recomana combinar-les sempre amb altres mètodes com el collaret i les pipetes.

Pipetes antiparasitàries per a gossos

Les pipetes antiparasitàries són càpsules amb líquid repel·lent de paràsits externs que s'aplica directament al dors del gos ja que és l'únic lloc on no pot accedir amb la llengua. El líquid s'absorbeix i actua com a repel·lent durant un període de temps determinat, que sol ser d'un mínim d'un mes.