Els gossos són els nostres millors amics i convivim amb ells al nostre dia a dia. Són animals juganers, afectuosos i ens donen tot el seu amor. És la nostra responsabilitat tenir-ne cura i proporcionar-los tot el que sigui necessari per garantir el seu benestar. Entre aquestes obligacions hi ha la importància de dur a terme correctament les desparasitacions – tant externes com internes – per salvaguardar la seva salut, així com la nostra.

Què són els paràsits interns?

Prèviament en aquest bloc hem parlat dels paràsits externs que poden afectar els gossos, com poden ser les puces, paparres o mosquits, però avui volem parlar dels paràsits interns.

Es tracta d'un tipus de paràsits que poden infestar els gossos i provocar seriosos problemes de salut si no són tractats com cal. La majoria d'aquests paràsits afecten l'aparell digestiu, però també hi ha els protozous que produeixen leishmaniosi o els cucs que produeixen la dirofilarosi, o cuc del cor.

Els paràsits que afecten l'aparell digestiu se solen localitzar a l'intestí, on s'alimenten succionant sang i nutrients. Poden provocar lesions als teixits, anèmia, una obstrucció intestinal, o en el pitjor dels casos, la mort.

Tipus de paràsits interns

Hi ha diversos tipus de paràsits interns en gossos, de diferents formes, longitud i fins i tot n'hi ha que afecten els gossos en una certa edat, com per exemple de cadells, però no els adults.

Nematodes o cucs rodons

Els cucs rodons o cucs intestinals en gossos solen ser més freqüents en cadells. Les més conegudes són els àscaris (toxocara canis i toxascaris lleonina) i solen habitar a l'estómac i els intestins. Aquest paràsit sol créixer força resultant ser molt desagradable.

Els cadells es contagien d'aquest paràsit mitjançant la femella, a l'úter durant l'embaràs, o un cop han nascut a través de la ingesta de la llet materna.

Els gossos joves es poden infestar mitjançant la ingesta d'un animal infectat, com pot ser un rosegador, per això no és gaire probable que s'infestin els gossos domèstics que habiten a ciutats. Una altra manera és mitjançant la femta d'un altre animal infestat, o la ingesta de larves en ambients contaminats.

Els gossos més exposats a aquest tipus de paràsit són els que viuen al camp, així que és molt important estar alerta en el cas de tenir un cadell i viure fora de la ciutat.

Anquilòstoms o cucs ganxuts

Aquest paràsit és una larva petita d'uns 2mm de llargada que s'enganxa a l'intestí prim del gos alimentant-se de la sang.

Poden contagiar-se de mare a cadell, per ingesta de larves del cuc, també poden travessar la pell del gos directament, o després de la ingesta d'un hoste afectat.

Aquests cucs poden arribar a ser molt perillosos, especialment en cadells ja que, encara que siguin petits, s'alimenten de la sang de l'animal i els arriben a provocar anèmia.

Tènies, Cestodes o cucs plans

Es tracta d'un cuc que també s'allotja a l'intestí prim del gos i semblen petits grans d'arròs, i es poden mostrar en solitari o formant una cadena, que pot arribar als 2m de llarg. Encara que es tracti d'un paràsit extremadament llarg que no ha d'habitar dins d'un gos, moltes vegades costen molt de detectar, ja que no provoca símptomes gaire evidents en la salut.

Aquest paràsit no es transmet entre gossos, sinó mitjançant un agent extern intermediari com poden ser les puces, petits rosegadors, peix cru o despulles de carnisseria. Per això, és important mantenir un control tant de paràsits externs com interns de l'animal ja que, en aquest cas, poden estar vinculats.

Quan l'animal menja un hostal intermediari, desenvolupa després el cuc definitiu. Els ous són petits i es propaguen fàcilment amb el vent, es poden trobar en baies, bolets, verdures o el pelatge del gos. El cuc no sol causar símptomes al gos infectat i es transmet a través d'animals infectats, com són les vísceres crues, per això és bàsic no donar al gos aliment cru ja que pot sotmetre'l al risc de les tenies.

Aquest tipus de paràsits intestinals també ens poden afectar a través de malalties greus com la hidatidosi, per la qual cosa és molt important mantenir-los controlats.

Giardia i coccidis en gossos

Es tracta de petits paràsits que infecten la mucosa intestinal del gos i poden provocar diarrees a l'animal. Es tracta de protozous flagel·lats, i pot afectar gossos, humans i altres animals.

La manera més comuna de contagiar-se mitjançant la ingesta de femta d'un altre animal afectat, o bevent aigua contaminada.

Els símptomes no sempre solen ser evidents; de fet, hi ha gossos que fins i tot no arriben a demostrar-los, però en cas de fer-ho, solen ser la diarrea, diarrea amb sang, inflamació abdominal o pèrdua de pes.

Mentre la giàrdia és molt contagiosa i difícil d'expulsar de l'entorn, els coccidis són relativament fàcils de sanejar.

Dirofilària

Es tracta d'un cuc que afecta el cor, més en concret el ventricle i l'aurícula drets, així com l'artèria pulmonar. Es transmeten mitjançant els mosquits, especialment aquells que viuen a països tropicals o temperats.

Com es pot saber si un gos està infestat?

Hi ha molts tipus de paràsits interns que poden afectar els gossos, però, exceptuant alguns casos concrets, hi sol haver una simptomatologia força clara que indica la necessitat d'acudir a un veterinari per rebre un assessorament per al tractament més adequat.

Els símptomes més comuns que trobem davant d'un gos infestat amb paràsits interns solen ser:

  1. Diarrea
  2. Femtes amb sang
  3. Vòmits
  4. Dolor abdominal i inflamació
  5. Tos o en alguns casos problemes respiratoris
  6. Pèrdua de pes
  7. Manca de gana
  8. Anèmia (en els casos de molta pèrdua de sang)
  9. Obstrucció intestinal: en els casos que els cucs formin una pilota i no puguin ser expulsats

Tractament contra paràsits intestinals

El millor tractament contra qualsevol paràsit és la prevenció. Per això el més bàsic és anar amb compte amb el que ingereix el gos, especialment si menja excrements d'altres animals o aigües contaminades. També és important fer desparasitacions periòdiques amb l'assessorament veterinari.

Tot i això, si estem davant d'un cas d'infestació de paràsits intestinals, el veterinari haurà de començar un tractament antiparasitari intern.

Per això hi ha medicaments per a paràsits intestinals en forma de pastilles o comprimits. La majoria d'aquests medicaments no necessiten recepta, però sempre és bo fer les desparasitacions sota supervisió veterinària.

En conclusió…

Hi ha molts tipus de paràsits que poden afectar el teu gos internament, alguns són més agressius que altres, i fins i tot alguns poden afectar altres membres de la família.

Per això, és bàsic mantenir les desparasitacions periòdiques del teu gos a ratlla per evitar infestacions que puguin comprometre la salut de l'animal o d'altres membres de la família. En cas de sospitar que el gos pugui estar infestat, és important acudir com més aviat millor al veterinari abans que el problema s'agreugi.