Un dia arribes a casa, i en obrir la porta veus alguna cosa a terra. Semblen plomes, t’ajups per veure-ho millor i ho confirmes, són plomes; però, d’on han pogut sortir? Decideixes seguir el rastre, un caminet de plomes que et porta fins al dormitori. Que estrany. A mesura que t’acostes fins al teu llit de sobte t’envaeixen les paraules que un cop vas llegir en un article o que et va explicar un amic; “no serà capaç?”, penses, i pam! Aquí ho tens: el cadàver d’un ocell descansa al teu coixí, aquell en què dorms i que fa olor a tu. I si et sents observat, és perquè ho estàs sent: el teu gat t’aguaita traient pit, pendent de la teva reacció.
I heus aquí un més dels misteriosos comportaments felins que té la gran família de la teva felina mascota, i que et revelem en aquest article. Continua llegint i descobreix per què el teu gat et porta regals de caça.
Una mica d’història sobre els gats
Els avantpassats del teu mixino ja campaven per la Terra fa milions d’anys, però no en fa més de 10.000 que els egipcis, amb molt bon ull, van començar a fer servir aquests impecables caçadors per eliminar qualsevol rastre de rates, ratolins i serps dels seus preuats magatzems de cereals, inaugurant així l’era del gat domesticat (o miu, com ells els anomenaven imitant el seu miol).
Els egipcis adoraven aquest ésser protector i fins i tot el van arribar a consagrar; i quan la mascota de la família moria, la momificaven i envoltaven de valuosos objectes, i fins i tot li guardaven dol afaitant-se les celles. Una altra curiosa (i adorable) dada és que sovint es deixaven ratolins embalsamats al costat del gat momificat perquè pogués seguir jugant i caçant feliç pels immensos i verds prats en la seva nova “vida eterna”.
Instint caçador innat
Tants egipcis i durant tants milers d’anys no podien estar equivocats: els gats són uns caçadors nats excel·lents, i això els convertia també en una figura protectora per a la família. Els mateixos mixos n’eren conscients i ho continuen sent; de fet, és molt probable que el teu gat et vegi a tu com un ésser desvalgut i sense cap dot per a la caça, així que se sent responsable de demostrar-te les seves habilitats com a caçador. A més, es creu que també practica alguna cosa que està escrita al seu ADN, que és ensenyar a caçar l’inexpert, com fan les mares amb les seves cries des dels orígens de l’existència d’aquest animal.
No és una amenaça, és amor de gat
Si mai et sents protagonista d’una escena similar a la descrita al principi d’aquest article, no t’espantis ni t’enfadis amb la teva mascota felina, no té res contra tu, sinó al contrari: t’estima, et respecta, i espera ser elogiat. Ell t’està agraint, a la seva manera, que li ofereixis un sostre i aliment diari, i ho fa duent a terme el que sap fer millor, la caça; i deixa la seva ofrena, el seu regal de caça, en un lloc que fa olor de tu i que, per tant, relaciona amb tu. Una mena de tron del líder de la bandada, que (encara que no tinguis en absolut instint caçador) ets tu. En resum, si el teu mixino t’ha deixat un animal mort en un lloc íntim per a tu, t’està declarant el seu amor de gat, i ell espera que li ho reconeguis.
És clar que, al contrari d’un gat que no viu a una llar humana, els gats domèstics no tenen cap necessitat de caçar per alimentar-se, però és quelcom que forma part del seu instint caçador. I encara que probablement ningú els ho ha ensenyat directament, és una cosa que porten a dins i que necessiten demostrar i desenvolupar, i que han de transmetre als altres membres de la seva “bandada”, de la qual tu també en formes part.