La majoria dels gossos tenen 5 dits a les potes davanteres, i 4 dits en les posteriors. No obstant això, hi ha certes races (sobretot races de gos gegants) com el Mastí dels Pirineus, el Beauceron o el San Bernardo, que poden presentar un dit extra a l’esperó. Aquestes petites estructures que no estan adherides a la pota ni a l’os del gos, es deuen principalment a trets genètics de l’animal. No es tracta de cap problema ni cap malformació, de fet, encara que sigui més típica en gossos grans, aquesta característica pot aparèixer en qualsevol gos de qualsevol mida.
Es creu que aquesta arpa ha anat perdent utilitat amb el pas el temps, però originalment podria servir-los per donar un major suport, sobretot, en terrenys muntanyosos, on els gossos necessitaven una major adherència. A més, també contribueix a l’equilibri i estabilitat quan l’animal està en moviment, sobretot en terrenys irregulars, en sortir de l’aigua o en superfícies relliscoses. Al mateix temps, l’esperó també contribueix a la neteja, especialment del cap i la cara.
L’esperó no té efectes negatius en el gos, molts gossos el conserven tota la vida i no representa dificultats, exceptuant en casos puntuals. En ser un dit “extra” que no està adherit a la pota del gos, pot comportar a certs problemes. Entre ells, és més fàcil que s’estripi si aquest queda atrapat en una reixa o qualsevol superfície, causant molt dolor a l’animal. Així mateix, ja que l’esperó no toca a terra com la resta dels dits, l’ungla no es llima i pot acabar clavada, encarnada, o fins i tot atrapada, provocant infeccions i dolor a l’animal.
Si el gos ha presentat un dels problemes anteriors, s’ha d’acudir a un veterinari, ja que sempre serà qui haurà de recomanar treure l’esperó o no. És recomanable anar al veterinari quan es detecti l’esperó extra en cadells, ja que com més jove sigui l’animal, més senzilla serà la intervenció i més ràpida la recuperació. Si el gos és més gran i l’esperó mai ha representat cap problema, no hi ha raó per retirar-lo, sempre que es tingui bona cura de l’ungla perquè aquesta no s’allargui més del compte i pugui provocar accidents a les potes del gos.