La displàsia de maluc és una de les malalties òssies i articulars que més afecta els gossos. Es tracta d’una anomalia del desenvolupament ossi que apareix principalment en gossos que creixen ràpidament, que podria traduir-se en un mal encaix dels ossos del maluc. L’origen és una predisposició genètica que afavoreix la inestabilitat de l’articulació del maluc. A mesura que creix el gos, la displàsia causa inestabilitat i laxitud a l’articulació del maluc, que serà responsable de possibles signes clínics de dolor i disfunció de l’extremitat, així com canvis progressius a l’articulació. Aquest procés conduirà a una degeneració articular secundària (artrosi).
La displàsia és una malformació genètica, és a dir, que es pot transmetre de pares a fills. Tanmateix, per a la seva evolució, també és important l’ambient en què es cria el cadell, la superfície sobre la qual camina, l’alimentació, etc. Tot i que no tots els descendents d’una línia afectada la pateixen, l’herència genètica és el factor de risc més gran.
Els gossos amb displàsia de maluc poden viure una vida llarga i saludable, especialment amb tractament i algun canvi a la seva vida. Encara que el dolor pugui reduir-ne la qualitat de vida, hi ha senzilles mesures de prevenció que podran ajudar molt l’animal.
Símptomes
Simptomatologia en gossos joves:
- Bamboleig del terç posterior
- Menor activitat que altres cadells
- Dificultat per aixecar-se i asseure’s
- Dolor a la palpació dels malucs
Tret que no es tracti d’un cas de displàsia greu, els símptomes no apareixeran fins més endavant a causa de la progressiva degradació de l’articulació.
Simptomatologia en gossos adults:
- Signes de dolor per l’atròfia muscular
- Coixesa: en caminar el gos s’altera per reduir els moviments de l’articulació i evitar el patiment
- Alteració de moviments en córrer: el gos balanceja el maluc de forma exagerada o fins i tot corre movent les dues potes del darrere al mateix temps
- El gos realitza passos curts en caminar
- Activitat general disminuïda
- Dificultat en aixecar-se i asseure’s
- Dolor a la palpació dels malucs
- Pèrdua de massa muscular a les potes del darrere
Races amb predisposició genètica a la displàsia de maluc
- Gossos de tipus molosòide (mastins, Sant Bernat, Presa Canari, etc.)
- Pastor Alemany
- Retrievers (llaurador i Golden)
- Rottweiler
- Dogos
Diagnòstic
Per diagnosticar una displàsia de maluc, cal una combinació de dos mètodes: les radiografies de maluc en una posició especial i uns mètodes de palpació específics que determinen la laxitud anòmala de l’articulació del maluc; tots dos requereixen sedació lleugera.
Tractament
Abans d’iniciar qualsevol tractament, el primer pas és visitar el veterinari i que mitjançant una radiografia valori la gravetat de la displàsia. Per tractar-la hi ha dos tractaments:
Tractament quirúrgic
Tot i que molts veterinaris evitin la intervenció quirúrgica de l’animal, hi ha casos que poden ser una bona opció. En línies generals, si la displàsia de maluc es diagnostica a una edat primerenca i l’artrosi encara no és present, és possible la intervenció per intentar corregir la posició de l’articulació i millorar-ne la mobilitat. Per a aquells gossos que el dany articular ja ha avançat, el més recomanable és col·locar-hi una pròtesi.
Tractament conservador
L’objectiu amb aquest tractament és mantenir el gos amb el mínim dolor possible i intentar que la displàsia avanci de la manera més lenta possible. Aquest tractament es basa en l’administració d’antiinflamatoris i condroprotectors, a més de tècniques de rehabilitació i fisioteràpia canina. Aquestes tècniques alenteixen el procés degeneratiu, controlen el dolor i augmenten el to muscular del gos.
Com es pot millorar la qualitat de vida d’un gos amb displàsia?
Rutina d’exercicis adaptada a la displàsia de maluc
Enfortir la part posterior del cos de l’animal és important perquè els malucs suportin menys pes. Per fer-ho es faran passejades curtes i exercici moderat adaptat a les necessitats de l’animal. Cal evitar els salts, així com pujar i baixar escales.
Hidroteràpia
La hidroteràpia és un exercici aquàtic controlat que ajuda els animals a desenvolupar els músculs de les potes del darrere sense lesionar-se. Hi ha centres on l´animal podrà caminar sobre una cinta de córrer que es troba dins d´un tanc d´aigua calenta. La calor de l’aigua contribueix a fer relaxar els músculs.
Altres alternatives a les sessions d’hidroteràpia és que el gos pugui nedar algun riu o llac, on també s’exercitarà sense malmetre el maluc.
Arnès elevador
L’arnès elevador pot ajudar l’animal en moments determinats, si cal pujar escales (no recomanat per a gossos amb displàsia), o si té dificultats per caminar.