Si, has llegit bé, hi ha un gos que no borda, i es tracta del Basenji, l’única raça de món que no té la capacitat física de bordar.
El motiu pel qual no borden és a causa de la postura de la seva laringe i a l’estructura de les seves cordes vocals, que són més estretes i planes que les de la resta de gossos. En canvi, si que són capaços d’emetre un so molt curiós reconegut com a Cant a la Tirolesa, on el gos canvia bruscament entre el to greu i agut amb la síl·laba ‘jo’.
Història de la Raça
Es tracta d’una de les races de gos més antigues que existeixen avui dia. Les seves primeres evidències daten de fa més de cinc mil anys a l’Antic Egipte, ja que encara es poden veure jeroglífics que assenyalen l’existència aquest tipus de gos.
El seu origen, però, es remunta a l’Àfrica Central, a la tribu dels Bashingi, prop de la zona coneguda avui dia com la República Democràtica de Congo. Es creu que va arribar a Anglaterra al voltant de l’any 1895 i a partir d’aquí es va estendre per Europa i posteriorment als Estats Units.
El seu passat és, sobretot, de gos de treball i caça, de fet, es creu que antigament caçava lleons, ja que, gràcies a la seva mida, són gossos molt àgils capaços de fer salts verticals. Avui dia és un gos domèstic, però és cert que en alguns llocs d’Àfrica es segueix utilitzant per caçar animals petits.
Caràcter
Normalment es compara als Basenji amb els gats, ja que, igual que els felins, són gossos que els agrada estar nets i per això s’empolainen ells mateixos el cos. A més, també són animals independents, tossuts, astuts, i quan els hi ve de gust, afectuosos.
Es porta bé amb altres gossos i li agraden molt els jocs d’habilitat mental, ja que és un gos summament intel·ligent.
A més de no bordar, són gossos certament curiosos, ja que no fan olor de gos, les femelles tenen el zel un cop a l’any en comptes de dos, i independentment del color, sempre tindran les potes del davant i del darrere blanques.