Els par\u00e0sits externs s\u00f3n petits hostes que s’allotgen a les diferents capes de la pell dels gossos. A m\u00e9s de ser molestos per a l’animal, poden provocar lesions de diferent gravetat, tant per una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica per part del gos, com per la transmissi\u00f3 de malalties de les que s\u00f3n potencials portadors, com ara la leishmaniosi o el cuc del cor. Normalment hi ha m\u00e9s pres\u00e8ncia d’aquests organismes a la primavera i l’estiu, ja que es donen les condicions id\u00f2nies per a la seva proliferaci\u00f3. En fases primerenques, generalment causen picor i mol\u00e8sties, per\u00f2 si aix\u00f2 s’agreuja, poden comportar problemes m\u00e9s seriosos que poden comprometre la salut de l’animal.<\/p>\n
Els principals par\u00e0sits externs que afecten els gossos s\u00f3n els \u00e0cars, puces, paparres, mosquits i fleb\u00f2toms.<\/p>\n
Puces<\/strong><\/p>\n S\u00f3n insectes molt petits amb el cos aplanat de color marr\u00f3 o negre, que es mouen r\u00e0pidament pel cos de l’animal, i generalment es detecten per la brut\u00edcia que deixen al pelatge, fruit dels seus excrements. No obstant aix\u00f2, quan el gos \u00e9s de color fosc, la seva detecci\u00f3 resulta m\u00e9s complicada. El clima c\u00e0lid i humit afavoreix el desenvolupament de les puces que poden esdevenir un problema estacional o permanent segons el clima.<\/p>\n Les puces poden provocar irritacions i sensaci\u00f3 de picor i malestar, fet que suposa que el gos s’estigui rascant cont\u00ednuament, desencadenant infeccions cut\u00e0nies. Els animals m\u00e9s joves o de mida petita que pateixen infestaci\u00f3 de puces poden patir an\u00e8mia. Una infestaci\u00f3 pot passar relativament r\u00e0pid, ja que cada pu\u00e7a pot posar entre 300 i 400 ous.<\/p>\n Poden transmetre malalties infeccioses i parasit\u00e0ries a mascotes i en poques ocasions a persones. Els danys m\u00e9s habituals s\u00f3n picor i irritabilitat en l’animal, i si aquest \u00e9s al\u00b7l\u00e8rgic produeixen DAPP (Dermatitis Al\u00b7l\u00e8rgica per Picadura de Pu\u00e7a), donant lloc a la inflamaci\u00f3 a la pell, molta picor i caiguda dels cabells.<\/p>\n Paparres<\/strong><\/p>\n Les paparres, a difer\u00e8ncia de les puces que es desplacen per la pell, s’hi incrusten per alimentar-se de la sang de l’animal. La seva major gravetat \u00e9s que s\u00f3n portadores de moltes malalties, algunes de les quals poden ser molt greus. Les m\u00e9s habituals s\u00f3n la malaltia de Lyme o la piroplaxmosi o babesia, malaltia que si no es tracta a temps pot ser mortal ja que els par\u00e0sits ataquen els gl\u00f2buls vermells de la sang, podent arribar a afectar els \u00f2rgans vitals.<\/p>\n Normalment apareixen i proliferen amb l’arribada de la calor i la humitat, condicions \u00f2ptimes per al seu desenvolupament. Els agraden les orelles i el coll del gos, encara que es poden trobar a qualsevol lloc, i ubicar-les \u00e9s relativament f\u00e0cil al tacte. Quan localitzem la paparra cal extreure-les correctament, ja que si no \u00e9s aix\u00ed, pot quedar part de l’insecte dins la pell de l’animal, provocant infeccions. Per treure-les hi ha pinces especials, o si no es pot acudir al veterinari.<\/p>\n \u00c0cars<\/strong><\/p>\n Els \u00e0cars s\u00f3n par\u00e0sits microsc\u00f2pics que s\u2019estableixen sobre la pell del gos i poden provocar malalties com la sarna. Hi ha tres tipus d’\u00e0car que afecten els gossos, un d’ells present a les orelles, i els altres dos a la pell, produint els dos tipus de sarna canina: la sarc\u00f2ptica i la demod\u00e8cica.<\/p>\n Aquest par\u00e0sit comporta irritaci\u00f3 a la pell, p\u00e8rdua de p\u00e8l i crostes. Si la malaltia no es tracta, pot causar trastorns interns m\u00e9s greus.<\/p>\n L’\u00e0car de la sarna sarc\u00f2ptica, produeix la sarna i conseq\u00fcentment que el gos de rasqui de manera molt exagerada. Els \u00e0cars de la sarna demod\u00e8cica no s\u00f3n tan contagiosos com els primers, per\u00f2 quan la poblaci\u00f3 d\u2019aquests organismes augmenta, produeix la malaltia de la sarna demod\u00e8cica, que pot ser localitzada o generalitzada. Quan aquesta \u00e9s localitzada pot alleujar-se de manera relativament f\u00e0cil, per\u00f2, si \u00e9s generalitzada \u00e9s un problema m\u00e9s gran que pot acabar amb la mort de l’animal. Els primers s\u00edmptomes s\u00f3n la p\u00e8rdua localitzada de p\u00e8l, i amb el temps aix\u00f2 pot derivar en complicacions col\u00b7laterals com la infecci\u00f3 bacteriana de la pell o piod\u00e8rmia, donant peu a la inflamaci\u00f3 de ganglis, supuraci\u00f3 i mala olor.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha els \u00e0cars de les orelles, m\u00e9s similars a l’\u00e0car de la sarna sarc\u00f2ptica, i tal com indica el nom, estan localitzats a les orelles de l’animal. La pres\u00e8ncia d’aquests organismes comporta una picor intensa, que el gos intentar\u00e0 alleujar amb rascades que poden acabar en lesions.<\/p>\n Fleb\u00f2toms i mosquits<\/strong><\/p>\n Els mosquits s\u00f3n un altre dels par\u00e0sits externs que poden afectar els gossos. Foren la pell de l’animal per poder alimentar-se de la seva sang, i poden transmetre malalties als gossos, algunes tan greus com el cuc del cor. Els fleb\u00f2toms s\u00f3n molt m\u00e9s petits que els mosquits, per\u00f2 s’alimenten de la mateixa manera, i aquests s\u00f3n transmissors de la leishmaniosi.<\/p>\n Tractament de par\u00e0sits externs<\/em><\/p>\n Com qualsevol tractament sempre ha de ser sota supervisi\u00f3 veterin\u00e0ria. Hi ha molts productes al mercat tant per evitar la pres\u00e8ncia i colonitzaci\u00f3 de par\u00e0sits externs, aix\u00ed com molts tractaments de diferents formats i durada.<\/p>\n Una higiene correcta de l’animal, aix\u00ed com del seu entorn, tamb\u00e9 ser\u00e0 un factor determinant a l’hora de prevenir l’aparici\u00f3 i la proliferaci\u00f3 d’aquests insectes. Aix\u00f2 inclou les joguines, el llit i els llocs on sol anar a dormir. En general, es recomana una neteja en profunditat de tota la casa per assegurar-nos que eliminem tant els par\u00e0sits com les seves formes larv\u00e0ries, que poden estar als racons m\u00e9s insospitats.<\/p>\n Per evitar els par\u00e0sits externs, hi ha diferents m\u00e8todes preventius, que sota recomanaci\u00f3 veterin\u00e0ria poden ser determinants per evitar plagues als animals. S\u00f3n de diferents formats i durada, i alguns s\u00f3n m\u00e9s efectius que altres.<\/p>\n Esprais repel\u00b7lents per a gossos<\/strong><\/p>\n Els esprais antiparasitaris s’apliquen sobre el cos del gos, camuflant la seva olor i actuant com a repel\u00b7lent davant de par\u00e0sits externs i reduint la probabilitat de picada. Els esprais antiparasitaris han d’usar-se com a complement a altres m\u00e8todes m\u00e9s efectius.<\/p>\n Collarets antiparasitaris per a gossos<\/strong><\/p>\n Els collarets antiparasitaris per a gossos es col\u00b7loquen al coll de l’animal, i alliberen subst\u00e0ncies antiparasit\u00e0ries que actuen com a repel\u00b7lent d’\u00e0cars i insectes que s’alimenten de la sang. Tenen efecte de diversos mesos i la seva efic\u00e0cia dep\u00e8n de la marca, per aix\u00f2 sempre es recomana consultar al veterinari i deixar-se aconsellar per saber quin \u00e9s el m\u00e9s indicat segons cada animal.<\/p>\n Pastilles antiparasit\u00e0ries per a gossos<\/strong><\/p>\n Les pastilles antiparasit\u00e0ries s\u00f3n un m\u00e8tode for\u00e7a invasiu ja que contenen unes subst\u00e0ncies que, despr\u00e9s de ser ingerides, es distribueixen pel cos de l’animal fins a arribar a la pell. Aquestes subst\u00e0ncies s\u00f3n t\u00f2xiques per als par\u00e0sits que s’alimenten de la sang de l’animal, per la qual cosa un cop piquen l’animal no triguen a morir. El problema de les pastilles \u00e9s que no eviten la picada, i nom\u00e9s redueix la possibilitat de la transmissi\u00f3 de malalties, per la qual cosa es recomana combinar-les sempre amb altres m\u00e8todes com el collaret i les pipetes.<\/p>\n Pipetes antiparasit\u00e0ries per a gossos<\/strong><\/p>\n Les pipetes antiparasit\u00e0ries s\u00f3n c\u00e0psules amb l\u00edquid repel\u00b7lent de par\u00e0sits externs que s’aplica directament al dors del gos ja que \u00e9s l’\u00fanic lloc on no pot accedir amb la llengua. El l\u00edquid s’absorbeix i actua com a repel\u00b7lent durant un per\u00edode de temps determinat, que sol ser d’un m\u00ednim d’un mes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els par\u00e0sits externs s\u00f3n petits hostes que s’allotgen a les diferents capes de la pell dels gossos. A m\u00e9s de ser molestos per a l’animal, poden provocar lesions de diferent gravetat, tant per una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica per part del gos, com per la transmissi\u00f3 de malalties de les que s\u00f3n potencials portadors, com ara la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5126177,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"yoast_head":"\nCom evitar-los?<\/h4>\n