<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
Un dia arribes a casa, i en obrir la porta veus alguna cosa a terra. Semblen plomes, t’ajups per veure-ho millor i ho confirmes, s\u00f3n plomes; per\u00f2, d’on han pogut sortir? Decideixes seguir el rastre, un caminet de plomes que et porta fins al dormitori. Que estrany. A mesura que t’acostes fins al teu llit de sobte t’envaeixen les paraules que un cop vas llegir en un article o que et va explicar un amic; \u201cno ser\u00e0 capa\u00e7?\u201d, penses, i pam! Aqu\u00ed ho tens: el cad\u00e0ver d’un ocell descansa al teu coix\u00ed, aquell en qu\u00e8 dorms i que fa olor a tu. I si et sents observat, \u00e9s perqu\u00e8 ho est\u00e0s sent: el teu gat t’aguaita traient pit, pendent de la teva reacci\u00f3.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
I heus aqu\u00ed un m\u00e9s dels misteriosos comportaments felins<\/strong> que t\u00e9 la gran fam\u00edlia de la teva felina mascota, i que et revelem en aquest article. Continua llegint i descobreix per qu\u00e8 el teu gat et porta regals de ca\u00e7a<\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Els avantpassats del teu mixino ja campaven per la Terra fa milions d’anys, per\u00f2 no en fa m\u00e9s de 10.000 que els egipcis, amb molt bon ull, van comen\u00e7ar a fer servir aquests impecables ca\u00e7adors per eliminar qualsevol rastre de rates<\/strong>, ratolins i serps dels seus preuats magatzems de cereals, inaugurant aix\u00ed l’era del gat domesticat (o miu, com ells els anomenaven imitant el seu miol).<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Els egipcis adoraven aquest \u00e9sser protector i fins i tot el van arribar a consagrar<\/strong>; i quan la mascota de la fam\u00edlia moria, la momificaven i envoltaven de valuosos objectes, i fins i tot li guardaven dol afaitant-se les celles. Una altra curiosa (i adorable) dada \u00e9s que sovint es deixaven ratolins embalsamats al costat del gat momificat perqu\u00e8 pogu\u00e9s seguir jugant i ca\u00e7ant feli\u00e7 pels immensos i verds prats en la seva nova \u201cvida eterna\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Tants egipcis i durant tants milers d’anys no podien estar equivocats: els gats s\u00f3n uns ca\u00e7adors nats excel\u00b7lents<\/strong>, i aix\u00f2 els convertia tamb\u00e9 en una figura protectora per a la fam\u00edlia. Els mateixos mixos n’eren conscients i ho continuen sent; de fet, \u00e9s molt probable que el teu gat et vegi a tu com un \u00e9sser desvalgut i sense cap dot per a la ca\u00e7a, aix\u00ed que se sent responsable de demostrar-te les seves habilitats com a ca\u00e7ador<\/strong>. A m\u00e9s, es creu que tamb\u00e9 practica alguna cosa que est\u00e0 escrita al seu ADN, que \u00e9s ensenyar a ca\u00e7ar l’inexpert<\/strong>, com fan les mares amb les seves cries des dels or\u00edgens de l’exist\u00e8ncia d’aquest animal.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Si mai et sents protagonista d’una escena similar a la descrita al principi d’aquest article, no t’espantis ni t’enfadis amb la teva mascota felina, no t\u00e9 res contra tu, sin\u00f3 al contrari: t’estima, et respecta, i espera ser elogiat<\/strong>. Ell t’est\u00e0 agraint, a la seva manera, que li ofereixis un sostre i aliment diari, i ho fa duent a terme el que sap fer millor, la ca\u00e7a; i deixa la seva ofrena, el seu regal de ca\u00e7a, en un lloc que fa olor de tu i que, per tant, relaciona amb tu. Una mena de tron del l\u00edder de la bandada, que (encara que no tinguis en absolut instint ca\u00e7ador) ets tu. En resum, si el teu mixino t’ha deixat un animal mort en un lloc \u00edntim per a tu, t’est\u00e0 declarant el seu amor de gat<\/strong>, i ell espera que li ho reconeguis.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n \u00c9s clar que, al contrari d’un gat que no viu a una llar humana, els gats dom\u00e8stics no tenen cap necessitat de ca\u00e7ar per alimentar-se, per\u00f2 \u00e9s quelcom que forma part del seu instint ca\u00e7ador. I encara que probablement ning\u00fa els ho ha ensenyat directament, \u00e9s una cosa que porten a dins i que necessiten demostrar i desenvolupar, i que han de transmetre als altres membres de la seva \u201cbandada\u201d, de la qual tu tamb\u00e9 en formes part.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n <\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dia arribes a casa, i en obrir la porta veus alguna cosa a terra. Semblen plomes, t’ajups per veure-ho millor i ho confirmes, s\u00f3n plomes; per\u00f2, d’on han pogut sortir? Decideixes seguir el rastre, un caminet de plomes que et porta fins al dormitori. Que estrany. A mesura que t’acostes fins al teu […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":5276997,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"yoast_head":"\nUna mica d’hist\u00f2ria sobre els gats<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n
Instint ca\u00e7ador innat<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n
No \u00e9s una amena\u00e7a, \u00e9s amor de gat<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n