ca

Sense categoria

És bo conviure amb animals a la ciutat?

nov. 21, 2022

Actualment, el 55% de la població mundial viu a ciutats i es calcula que a meitat de segle arribarà al 70%. Tot i això, fa 100 anys només 2 de cada 10 persones vivien en una ciutat, i abans d’això fins i tot menys. La tendència és que cada vegada hi hagi més gent vivint a l’urbs a causa de motius econòmics, laborals o pràctics. No obstant això, hem de pensar si les ciutats, cada cop més grans, haurien o no estar pensades per a una única espècie, o si hauríem de conviure amb altres animals.

Actualment, aquesta convivència existeix: hi ha animals domèstics com gossos i gats que passegen pels carrers, així com animals silvestres com ocells, insectes, rosegadors i altres animals.

Té sentit això?

Segons els experts, les ciutats no poden ser exclusivament dels humans, hem de conviure amb els animals per diferents motius, entre els quals els animals ens activen la nostra vuitena intel·ligència, la naturalista. A més, als barris amb més animals de companyia es registren menors taxes de criminalitat. Finalment, els animals contribueixen a tenir ciutats més sostenibles i amigables amb el medi ambient, un aspecte bàsic per a les ciutats del futur.

Si ens centrem en els animals silvestres, cada cop n’hi ha més ja que els humans estem destruint el seu hàbitat natural, forçant-los a establir-se en ciutats i adaptar-se a aquest nou hàbitat. Entre els animals silvestres més populars, hi ha diferents tipus d’aus, insectes, petits mamífers i rèptils. A ciutats com Barcelona trobar-nos cara a cara amb un porc senglar ja és comú, encara que si estiguéssim a Chicago, podríem trobar-nos coiots, un macaco a Jaipur; guineus al Canadà, o un puma a Califòrnia. Per no parlar dels marsupials a Brisbane, els camells de Khartoum, elefants, vaques i tota mena de micos a ciutats africanes i asiàtiques, o el gran ventall de macro rosegadors, juntament amb una infinitat d’aus a capitals llatinoamericanes. En la seva presència hi ha el nostre futur.

El fet d’acollir vida animal a la ciutat implica l’existència d’espais verds que els serveixen de recer i aliment. Les ciutats del futur han de tenir espais verds per a la supervivència. Atesa la tendència global actual de la concentració de la població a ciutats, aquestes hauran de ser autosuficients per proporcionar menjar, sanitat i educació per als seus ciutadans, sempre de manera amigable amb el medi ambient per poder garantir la nostra supervivència. Els espais verds i la convivència amb animals serà bàsica per fer-ho.

A més, els animals silvestres aporten nombrosos beneficis:

  • Són agents pol·linitzadors: aus, insectes i alguns mamífers com els ratpenats, pol·linitzen les plantes de les ciutats.
  • Són dispersors de llavors: animals com els esquirols amaguen llavors per menjar en el futur, de les sobres que no mengen neixen noves plantes, contribuint als espais verds de la ciutat
  • Mantenen netes les ciutats: hi ha animals carronyers que s’alimenten d’animals morts i restes en descomposició, mantenint netes les ciutats i contribuint al ciclat de la matèria.
  • Són agents de control de vectors: aquells animals que s’alimenten d’insectes, com ara aus, sargantanes i més, contribueixen a controlar les poblacions d’insectes que transmeten malalties als humans.

Pels humans, conviure amb animals ens fa més feliços. El contacte amb la natura desperta un sentiment conegut com la biofilia, o el nostre sentit de connexió amb la natura i els animals. A més, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ​​indica que viure a menys de 300 m d’un parc disminueix un 35% el risc de càncer de mama. A menys de 100 metres, el risc baixa al 44%. Residir a menys de 500 metres d’una zona verda redueix el nombre de morts prematures. Envoltar-se d’animals i plantes redueix el TDAH (trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat) als nens, que disposen d’espais de joc alternatius a les pantalles, i accedeixen al misteri i l’aventura física que qualsevol ésser viu anhela a la seva edat.

A més, les zones verdes que tenen vida silvestre, també són un espai molt positiu per als animals domèstics com els gossos. Encara que visquin als domicilis, els animals domèstics també contribueixen a un efecte molt positiu a les ciutats, per exemple, als barris amb més densitat d’animals de companyia es registren índexs de criminalitat més baixos, a més d’impactar molt positivament en la salut mental dels seus cuidadors. Les ciutats amb animals domèstics són ciutats amb una població més activa i més connectada amb la natura.

Actualment, i tenint en compte les necessitats del futur, a ciutats com Barcelona ja s’estan duent a terme una sèrie d’accions per facilitar una convivència millor entre humans i la resta d’animals. Per això s’estan establint corredors verds, que permeten animals com els esquirols creuar la ciutat de manera segura sense trepitjar l’asfalt. A més, s’està canviant la manera com s’escullen les plantes per a jardins i parcs, que anteriorment eren sota criteris estètics, mentre que ara entren en joc plantes i arbres autòctons, que s’adapten millor al territori dotant de més sostenibilitat els espais .

Els ajuntaments també estan col·locant menjadores i abeuradors en punts estratègics per a la vida silvestre que habita a les ciutats, així com edificis més moderns que s’adapten a les necessitats d’aus o altres animals. Una altra mesura és la senyalètica en edificis per evitar la col·lisió d’aus contra els vidres. Ciutats com València no miren cap a una altra banda amb els gats silvestres, i per això tenen un pla colonial felí que analitza i té en compte tots els aspectes per apostar pel màxim benestar.

Per garantir el seu futur, hem de contemplar ciutats amigues amb els animals, i assumir que no som l’única espècie que hi ha de viure. Aquestes tenen espais verds i garanteixen espais segurs per a aquests, contribuint així a ciutats més netes i sostenibles, condició sine qua non per garantir-ne la viabilitat en el futur. A més, conviure-hi ens permet estar als humans més connectats amb la natura, i per tant, més equilibrats i feliços.